L'autor de l'Hipertext

Des de l'aparició de l'impremta fins als nostres dies, el concepte d'autor s'ha anat afiançant fins a configurar la idea del que avui entenem per tal. El procés de fixar el text, considerar la necessitat d'una societat alfabetitzada, reconèixer la sobirania de l'autor, afavorir la creació d'un cànon d'obres literàries i el naixement de tots i cadascún dels professionals del llibre, fou un procés lent que va portar alguns segles.
No obstant això, el naixement de l'hipertext i el seu accés en xarxa, ha quebrantat dos dels conceptes clau portava aparellada la figura de l'autor: la fixació del text i la pertenença material del mateix, i ha fet trontollar els fonaments d'una dels pilars bàsics de la ciència documental, el concepte d'autoria.
Observem que la figura de l'escriptor en l'hipertext s'apropa a la del lector: les funcions d'escriptor i l'escriptura; envaeix les prerrogatives de l'escriptor i n'atorga algunes al lector.
I és que en l'hipertext, en reduir l'autonomia del text, també veiem com es redueix la de l'autor ja que elimina certs aspectes de l'autoritat i autonomia del text i, en fer-ho, també elabora una nova concepció de la figura i funció de l'autor.

El concepte d'Hipertext

Roland Barthes descriu un ideal de textualitat que coincideix exactament amb el que es coneix com a hipertext electrònic, un text format de blocs de paraules (o d'imatges) electrònicament units e múltiples trajectes, cadenes o recorreguts en una textualitat oberta, inacabada i descrita en termes com enllaç, node, xarxa, trama i trajecte.


"En aquest text ideal, abunden les xarxes que actuen entre si sense que cap pugui imposar-se a les altres; aquest text és una galàxia de significants i no una estructura de significats; no té principi, però sí diverses vies d'accés, sense que cap d'elles pugui qualificar-se de principal; els codis que mobilitza s'estenen fins on abasta la vista; són indeterminables...; els sistemes de significats poden imposar-se a aquest text absolutament plural, però el seu nombre mai està limitat, ja que està basat en la infinitat del llenguatge" R.BARTHES (1970) S/Z. París. Ed.du Seuil. Pàgs.11-12.

Podem entendre el significat d'hipertext d'una altra manera? O concebem el text com en forma de xarxes únicament?

"Ceci tuera cela"

No cal dir cap a quin tipus de realitat ens estem endinsant cada cop de manera més accelerada. El món digital és un món que comporta canvis en tots els aspectes de la vida actual. Canvis que afecten a la reproducció de la informació ja que passem d'una reproducció analògica a una digital.
La irrupció d'una nova gamma de tecnologies destinades a manipular i transmetre informació ha creat un panorama completament diferent. D'una banda, avui existeix, a la majoria d'efectes, una sola xarxa formada per centenars de milions de connexions permanents d'alta velocitat i per multitud de dispositius aptes per proporcionar mobilitat, cosa que representa un entremat dotat d'unes potencialitats úniques i d'una riquesa incomparablement superior a tot el que havia existit fins ara.
En el camp de la informació, tal com esmentàvem a l'inici, els individus hem deixat de ser simples receptors passius u ens hem convertit en elements actius d'una estructura dins la qual es relacionen sense veure's afectats per moltes de les restriccions que fins fa molt poc imposava l'existència física de l'espai i del temps.
Deixem "enrere" (no del tot...) tota una era analògica que comporta pèrdua d'informació, problema al qual hem d'afegir-ne que els suports de reproducció són físics (paper i tinta, cinta magnètica, vinil...), i per això, exposats a l'erosió com tot, i tothom, en aquest món (físic). La societat actual passem a un món digital, una visió més adaptada al present, jugant amb les limitacions dels nostres sentits i consent una pèrdua d'informació que en molts casos ni percebem, i aconseguim còpies que ens semblen perfectes.
Les persones hem incorporat les noves capacitats com una extensió de la nostra naturalesa, fins al punt de convertir-les en imprescindibles per viure en el món actual. Tot i així, després de correr tant...ens podem preguntar: serà bó tant canvi de cop? Podem trobar a faltar l'àmbit analògic?

Núria Vallejo Vila.