WIKI WIKI

El món digital ens deixa, com havíem vist en altres punts, una manera nova d'interpretar i interelacionar tot el que ens envolta. El clar exemple està en la Wikipèdia, un fenomen que ell mateix es descriu com a "Enciclopèdia lliure i políglota de la Fundació Wikimedia (organització sense ànim de lucre) on els seus més que 17 milions d'articles en 278 idiomes i dialectes són redactats conjuntament per voluntaris de tot el món, i pràcticament qualsevol persona amb accés al projecte pot editar-los". I és que aquesta pàgina ha obert un nou camí a la comunicació i sobretot dóna porta oberta al debat i a la lliure expressió personal en l'apartat de "Discussió".
El propòsit ideològic de difusió lliure del coneixement, la tecnologia wiki i l'obertura col·laborativa a usuaris registrats o anònims són la base del funcionament de la Wikipèdia.
Personalment crec i confio en els articles de la Wikipèdia, són bastant assimilats a altres Enciclopèdies. Crec que una de les coses que ens fa tenir pàgines d'aquest tipus és l'objectiu fonamental de la creença de l'existència d'una raó d'origen intern. És a dir, un tipus de motivació personal que ens fa pensar en el col·lectiu com a ésser evolutiu i creador de raonaments propis.

Per una altra banda, sense canviar de tema, ens trobem amb la organització de Wikileaks. Una organització mediàtica internacional sense ànim de lucre que publica a través de la seva pàgina web informes anònims i documents filtrats amb contingut sensible en matèria d'interés públic, preservant l'anonimat de les seves fonts. Aquesta organització mostra i ofereix a rebre filtracions que desvelen comportaments no ètics per part dels governs, amb èmfasis en els paísos que considera que tenen governs totalitaris, però també de religions i companyies de tot el món. Es tracta doncs, un espècie de "portal" on s'adquireix la llibertat de denunciar actituds o actes que estan en contra del denunciant, i a sobre aportant informació demostrada (informes i documents filtrats) que donen més suport a aquestes idees.
Segons el documentalista John Pilger "Wikileaks representa els interessos de la responsabilitat pública i una nova forma de periodisme renyida amb el cinisme i la dominació".
Sigui quina sigui la opinió lo important és la capacitat de crítica i d'interpretació que representen aquestes pàgines d'Internet i que podem compartir tots des de indrets ben diferents.

El feminisme en estat pur

El meu anàlisi sobre un bloc feminista ha versat d'aquest enllaç:

http://mariapazos.nireblog.com/

És un clar exemple de Weblog (Web = xarxa; log = registre) que actualment s'utilitza tant per a donar suport a unes idees concretes o bé per a reafirmar algun tipus de comentari.
Els trets característics d'aquest tipus de web els veiem en l'exemple que hem posat a l'inici. Observem el primer tret, que seria l'autoria: són pàgines d'autoria personal (en aquest cas la Sra. Maria Pazos és qui ens "relata" els fets), realitzades a títol individual per usuaris d'Internet que, obertament (amb nom i cognoms) o anònimament (mitjançant un sobrenom, per exemple), publiquen continguts en aquestes. En segon lloc, les característiques del format ja que es publica online en forma de bloc d'anotacions o quadern de bitàcora; això és, introduïnt registres datats com si fos d'un diari. Una altra de les característiques pròpies és el seu contingut, ja que es tracta d'una barreja, en proporcions variables (això és el que els caracteritza de personalitat diferenciada), d'enllaços a altres pàgines web, comentaris de contexte, opinions i articles i assaigs. Per últim, veiem com l'estil del discurs acostuma a ser desenfadat o, quant ments, molt subjectiu. L'autora, en aquest cas, escriu sense encorsetaments estilístics i no persegueixen l'objectivitat ni la neutralitat. Molts d'ells es destilen un considerable narcicisme (per exemple: "La discusión teórica es importante, pero estoy convencida de que la batalla se ha de ganar en la práctica".)

Després de veure alguns "posts" que l'autora ha decidit destacar com a importants observem amb quina funcionalitat ho fa, és a dir, aquest Weblog ha estat creat per a actuar com a fòrum d'opinió on la seva autora expressa sense constriccions de cap tipus el que pensa. Lògicament, això la converteix, en ocasions, en escenari de disputes verbals (o més aviat textuals...) on mostren una certa fòbia, odi o manies particulars; canals de propaganda o directament en instrument difamatori, però és impossible negar el seu valor global com forums d'expressió, al marge de les anteriors desviacions. En el nostre cas, podem observar com l'autora del Weblog intenta exaltar i animar la participació d'altre gent exclamant: "Levantémonos, discutamos cuáles son las soluciones, pongamos en primer plano la justícia social, la igualdad, la solidaridad...sin exclusiones de ningún tipo...tampoco de las mujeres! No hay democracia mientras millones de mujeres sigan siendo maltratadas!".
Tot i així com comentàvem anteriorment, hem de tenir clars els conceptes que ens reprodueixen en aquests blogs, perquè paraules com "androcentrisme", "ciutadania", "coeducació", "sexisme", o inclús "feminisme", són paraules que en moltes ocasions s'utilitzen molt a la lleugera sense prèvia contextualització. D'aquí esdevenen les exaltacions i confusions que el mateix fanatisme o "obsessió" ens causa.

Per una altra banda, el paper que juga el Weblog és notable, com a vies de filtrar informacions secretes o confidencials, i en moltes ocasions no contrastades i falses, com així en altres ocasions de veritables i amb conseqüències importants.

Per anar acabant podríem fer una reflexió, ja no tan sols centrat en aquest Weblog que hem agafat a mode d'exemple, sinó des d'un àmbit més ampli observem com tots aquest fòrums, "blogs" i llocs de debat (expressió i disputa) ens porten a una "revolució editorial", i de rebelió "que marcarà la política del segle XXI", de nous competidors dels "grans columnistes [...] dels diaris de gran tirada", de "refundadors de periodisme polític [...] i de la pròpia democràcia", i com per a nous canals de disfusió de les idees de llibertat. I no tan sols, des d'un camp tant imperant com la política, sinó com el que hem posat d'exemple sobre el feminisme, com podrien ser tants altres moviments que cada cop estan més actuals.
I és que les noves formes de publicació online que ha proliferat Internet per millars en els últims anys expandint el concepte de "comunicació alternativa" s'està portant cap a camins inèdits.

El futur del llibre....

Umberto Eco ens comenta que existeix la literatura posmoderna, i aquesta existeix perquè s'ha vist molt influenciada per les tires còmiques o el cine [Umberto Eco, "El futuro del libro"]. Això significa que, en la història de la cultura, mai res ha acabat amb res. En tot cas, hi ha canvis profunds.
Eco comenta que la veritable oposició del futur no és entre computadores i llibres, entre escriptura electrònica i analògica (impressa o manual); sinó que la primera falàcia de McLuhan, segons la que la galàxia visual ha substituit a la galàxia Gutenberg. La seva segona falàcia és la declaració de que vivim en una nova comunitat global electrònica. Sens dubte, vivim en una nova comunitat, electrònica i bastant global. Però no és un llogaret, si per això s'entén un assentament humà on la gent interactua directament entre sí. El veritable problema d'una comunitat electrònica és la soletat.

I Eco quan parla de soletat es refereix a la desaparició total dels llibres per part de les computadores. Tot el material imprès desapareix! Això plantejaria varis problemes més greus dels que podem imaginar des dels principis de la història. Què seria la civilització hebrea sense la història de Moisés creuant el Mar Roig?... Les societats som nòmades..necessitem transportar idees i formar-nos d'unes altres. I per això, llegir per pantalla no és lo mateix que llegir en paper. Eco exclama: "Después de pasar no más de doce horas frente a una computadora, tengo los ojos como dos pelotas de tenis, y siento la necesidad de sentarme cómodamente en un sofá y de leer un  periódico, o tal vez un buen poema." [Umberto Eco, "El futuro del libro", 1998]
Els ordinadors són incapaços de satisfer totes les necessitats intel·lectuals que desperten?
 

Quina rapidesa!

Com bé podem llegir en Joan Campàs, en el seu assaig sobre la "Societat de la Ignorància", sense dubte, un dels aspectes més característics i representatius del nostre  temps és velocitat. Ens hem endinsat en una nova època de dinàmiques desbocades, de creixements accelerats, d'obsolescència immediata de qualsevol novetat, de desmesura en les proporcions i els formats, que Gilles Lipovetsky anomena "Temps Hipermoderns": hipercapitalisme, hiperclasse, hiperpotència, hiperterrorisme, hiperindividualisme, hipermercat, hipertext. L'evolució de múltiples magnituds del nostre món, s'ajusta perfectament a una corba de creixement cada cop més ràpid que apareix freqüentment en la natura: la funció exponencial. Tot allò que té un ritme de variació que depèn del seu valor instantani s'hi ajusta.
I així és el món d'avui en dia, si més no fins que ssolim els límits que la física del planeta imposa. Els temps hipermoderns també podrien denominar-se temps exponencials. I és que aquest món hiperconnectat corre molt!

Hipertext en la premsa digital

Els estudis sobre la construcció a Internet assenyalen a l'hipertext com un element essencial. Malgrat que no hi hagi acord de quina ha de ser la seva densitat d'enllaços per informació o quina és la forma més adequada d'insertar-los, el que sí que és cert és que la seva presència és necessària i es constitueix com a element diferenciador del periodisme digital. Són pocs els recursos enllaçats?

Societat del coneixement

Quan parlem del món digital i de tot el que relaciona als hipertextos hem de contextualitzar-nos en el moment actual de la societat, una societat del coneixement. Però què podem entendre per Societat del Coneixement? El terme va ser encunyat el 1969 per Peter Drucker per designar una idea concreta i perfectament delimitada. Drucker, expert en management empresarial, va dedicar un capítol del seu llibre L'Era de la Discontinuïtat a "La Societat del Coneixement", en el qual desenvolupava, al seu torn, una idea anterior, apuntada el 1962 per Fritz Machlup, la de "Societat de la Informació". Drucker va invertir la màxima que diu que "les coses més útils, com el coneixement, no tenen valor de canvi" i va establir la rellevància del saber com a factor econòmic de primer ordre, és a dir, introduí el coneixement en l'equació econòmica i el mercantilitzà. Econòmicament, deixa, "no era la quantitat o qualitat sinó la seva capacitat per generar riquesa, la seva producitivitat.
Així que veiem com va començar el terme de Societat de Coneixement....tot mercalitzant el concepte ara s'utilitza per totes bandes, polítics, economistes, estudiants, catedràtics.... com hem de situar doncs aquest terme en un present globalitzat i en futur cada cop més ple de tecnologies i comunicacions?

Paideia reconfigurada?

Un dels principals efectes de l'hipertext electrònic és la forma en què qüestiona les nocions convencionals de professor, estudiant i la institució.

Cada cop que una nova tecnologia s'aplica a l'ensenyament i a l'aprenentatge, sorgeixen qüestions sobre els principis i mètodes fonamentals. [Projecte Perseus].
I com no seria d'una altra manera, l'hipertext es veu com a una eina didàctica per varis factors:

1) L'element central és l'usuari com a participant actiu en la interacció amb la informació.
2) Els estudiants que utilitzen hipertext actuen com a lectors-autors escollint trajectes individuals entre els textos connectats i afegint textos i enllaços a l'hiperdocument.
3) L'èmfasi en l'estudiant actiu permet pensar que "els sistemes d'aprenentatge amb hipermèdies deixaran més responsabilitat a l'estudiant pel que a l'accés a la informació i a la seva seqüenciació.
4) Els usuaris d'hipermèdies han d'estar mentalment actius a l'hora de tractar la informació.
5) Els sistemes d'hipermèdies no han de considerar-se principalment com a eines d'enseyament sinó com a eines d'aprenentatge.

I tot s'ha de dir, doncs aquestes característiques o trets particulars els torbem amb l'aprenentatge que obtenim amb la UOC i la seva paideia....estem cada vegada més adaptats i preparats a aquest tipus d'aprenentatge?