El feminisme en estat pur

El meu anàlisi sobre un bloc feminista ha versat d'aquest enllaç:

http://mariapazos.nireblog.com/

És un clar exemple de Weblog (Web = xarxa; log = registre) que actualment s'utilitza tant per a donar suport a unes idees concretes o bé per a reafirmar algun tipus de comentari.
Els trets característics d'aquest tipus de web els veiem en l'exemple que hem posat a l'inici. Observem el primer tret, que seria l'autoria: són pàgines d'autoria personal (en aquest cas la Sra. Maria Pazos és qui ens "relata" els fets), realitzades a títol individual per usuaris d'Internet que, obertament (amb nom i cognoms) o anònimament (mitjançant un sobrenom, per exemple), publiquen continguts en aquestes. En segon lloc, les característiques del format ja que es publica online en forma de bloc d'anotacions o quadern de bitàcora; això és, introduïnt registres datats com si fos d'un diari. Una altra de les característiques pròpies és el seu contingut, ja que es tracta d'una barreja, en proporcions variables (això és el que els caracteritza de personalitat diferenciada), d'enllaços a altres pàgines web, comentaris de contexte, opinions i articles i assaigs. Per últim, veiem com l'estil del discurs acostuma a ser desenfadat o, quant ments, molt subjectiu. L'autora, en aquest cas, escriu sense encorsetaments estilístics i no persegueixen l'objectivitat ni la neutralitat. Molts d'ells es destilen un considerable narcicisme (per exemple: "La discusión teórica es importante, pero estoy convencida de que la batalla se ha de ganar en la práctica".)

Després de veure alguns "posts" que l'autora ha decidit destacar com a importants observem amb quina funcionalitat ho fa, és a dir, aquest Weblog ha estat creat per a actuar com a fòrum d'opinió on la seva autora expressa sense constriccions de cap tipus el que pensa. Lògicament, això la converteix, en ocasions, en escenari de disputes verbals (o més aviat textuals...) on mostren una certa fòbia, odi o manies particulars; canals de propaganda o directament en instrument difamatori, però és impossible negar el seu valor global com forums d'expressió, al marge de les anteriors desviacions. En el nostre cas, podem observar com l'autora del Weblog intenta exaltar i animar la participació d'altre gent exclamant: "Levantémonos, discutamos cuáles son las soluciones, pongamos en primer plano la justícia social, la igualdad, la solidaridad...sin exclusiones de ningún tipo...tampoco de las mujeres! No hay democracia mientras millones de mujeres sigan siendo maltratadas!".
Tot i així com comentàvem anteriorment, hem de tenir clars els conceptes que ens reprodueixen en aquests blogs, perquè paraules com "androcentrisme", "ciutadania", "coeducació", "sexisme", o inclús "feminisme", són paraules que en moltes ocasions s'utilitzen molt a la lleugera sense prèvia contextualització. D'aquí esdevenen les exaltacions i confusions que el mateix fanatisme o "obsessió" ens causa.

Per una altra banda, el paper que juga el Weblog és notable, com a vies de filtrar informacions secretes o confidencials, i en moltes ocasions no contrastades i falses, com així en altres ocasions de veritables i amb conseqüències importants.

Per anar acabant podríem fer una reflexió, ja no tan sols centrat en aquest Weblog que hem agafat a mode d'exemple, sinó des d'un àmbit més ampli observem com tots aquest fòrums, "blogs" i llocs de debat (expressió i disputa) ens porten a una "revolució editorial", i de rebelió "que marcarà la política del segle XXI", de nous competidors dels "grans columnistes [...] dels diaris de gran tirada", de "refundadors de periodisme polític [...] i de la pròpia democràcia", i com per a nous canals de disfusió de les idees de llibertat. I no tan sols, des d'un camp tant imperant com la política, sinó com el que hem posat d'exemple sobre el feminisme, com podrien ser tants altres moviments que cada cop estan més actuals.
I és que les noves formes de publicació online que ha proliferat Internet per millars en els últims anys expandint el concepte de "comunicació alternativa" s'està portant cap a camins inèdits.