"Ceci tuera cela"

No cal dir cap a quin tipus de realitat ens estem endinsant cada cop de manera més accelerada. El món digital és un món que comporta canvis en tots els aspectes de la vida actual. Canvis que afecten a la reproducció de la informació ja que passem d'una reproducció analògica a una digital.
La irrupció d'una nova gamma de tecnologies destinades a manipular i transmetre informació ha creat un panorama completament diferent. D'una banda, avui existeix, a la majoria d'efectes, una sola xarxa formada per centenars de milions de connexions permanents d'alta velocitat i per multitud de dispositius aptes per proporcionar mobilitat, cosa que representa un entremat dotat d'unes potencialitats úniques i d'una riquesa incomparablement superior a tot el que havia existit fins ara.
En el camp de la informació, tal com esmentàvem a l'inici, els individus hem deixat de ser simples receptors passius u ens hem convertit en elements actius d'una estructura dins la qual es relacionen sense veure's afectats per moltes de les restriccions que fins fa molt poc imposava l'existència física de l'espai i del temps.
Deixem "enrere" (no del tot...) tota una era analògica que comporta pèrdua d'informació, problema al qual hem d'afegir-ne que els suports de reproducció són físics (paper i tinta, cinta magnètica, vinil...), i per això, exposats a l'erosió com tot, i tothom, en aquest món (físic). La societat actual passem a un món digital, una visió més adaptada al present, jugant amb les limitacions dels nostres sentits i consent una pèrdua d'informació que en molts casos ni percebem, i aconseguim còpies que ens semblen perfectes.
Les persones hem incorporat les noves capacitats com una extensió de la nostra naturalesa, fins al punt de convertir-les en imprescindibles per viure en el món actual. Tot i així, després de correr tant...ens podem preguntar: serà bó tant canvi de cop? Podem trobar a faltar l'àmbit analògic?

Núria Vallejo Vila.