Un dels principals efectes de l'hipertext electrònic és la forma en què qüestiona les nocions convencionals de professor, estudiant i la institució.
Cada cop que una nova tecnologia s'aplica a l'ensenyament i a l'aprenentatge, sorgeixen qüestions sobre els principis i mètodes fonamentals. [Projecte Perseus].
I com no seria d'una altra manera, l'hipertext es veu com a una eina didàctica per varis factors:
1) L'element central és l'usuari com a participant actiu en la interacció amb la informació.
2) Els estudiants que utilitzen hipertext actuen com a lectors-autors escollint trajectes individuals entre els textos connectats i afegint textos i enllaços a l'hiperdocument.
3) L'èmfasi en l'estudiant actiu permet pensar que "els sistemes d'aprenentatge amb hipermèdies deixaran més responsabilitat a l'estudiant pel que a l'accés a la informació i a la seva seqüenciació.
4) Els usuaris d'hipermèdies han d'estar mentalment actius a l'hora de tractar la informació.
5) Els sistemes d'hipermèdies no han de considerar-se principalment com a eines d'enseyament sinó com a eines d'aprenentatge.
I tot s'ha de dir, doncs aquestes característiques o trets particulars els torbem amb l'aprenentatge que obtenim amb la UOC i la seva paideia....estem cada vegada més adaptats i preparats a aquest tipus d'aprenentatge?
No hay comentarios:
Publicar un comentario