Com bé podem llegir en Joan Campàs, en el seu assaig sobre la "Societat de la Ignorància", sense dubte, un dels aspectes més característics i representatius del nostre temps és velocitat. Ens hem endinsat en una nova època de dinàmiques desbocades, de creixements accelerats, d'obsolescència immediata de qualsevol novetat, de desmesura en les proporcions i els formats, que Gilles Lipovetsky anomena "Temps Hipermoderns": hipercapitalisme, hiperclasse, hiperpotència, hiperterrorisme, hiperindividualisme, hipermercat, hipertext. L'evolució de múltiples magnituds del nostre món, s'ajusta perfectament a una corba de creixement cada cop més ràpid que apareix freqüentment en la natura: la funció exponencial. Tot allò que té un ritme de variació que depèn del seu valor instantani s'hi ajusta.
I així és el món d'avui en dia, si més no fins que ssolim els límits que la física del planeta imposa. Els temps hipermoderns també podrien denominar-se temps exponencials. I és que aquest món hiperconnectat corre molt!
Efectivament , estem evolucionant cap a un món " HIPER TOT I BANAL " en que l'activitat humana ( especialment al primer món ) es desenvolupa a ritmes més accelerats que el que correspon .
ResponderEliminarEn la meva opinió , aquest és un tret típic de la cultura Occidental i que per mitjà de la Globalització s'escampa arreu del planeta , encara que n'hi ha llocs (països i zones desenvolupades del Sud del planeta ) en que roman la vida tranquila i les relacions personals i comercials respecten una sèrie de pautes tradicionals que fan la convivència més humana i transparent amb la preservació de valors étics.